Salta el contingut

Necessitem espais compartits

Autor: Anna Cunillera. Publicat a: Nova Conca, 28 d'agost de 2020. Temps de lectura: 2'

Just abans del confinament, el programa de televisió Escala humana va emetre un capítol molt interessant titulat “Necessito espai”.

S’hi mostren diferents exemples d’arquitectures que intenten satisfer necessitats específiques per a diferents col·lectius i per a diferents moments de la vida de les persones, ja sigui per a major privacitat o per a convivència. I és que cada moment de la nostra vida necessita d'un espai concret, demanem que els espais s'adaptin a les nostres necessitats.

Cohousing sènior

El centre social de convivència per a gent gran Trabensol, és una cooperativa d'habitatge que està ubicada a les afores de Madrid, el que es coneix sovint com a cohousing sènior. Un grup de persones grans va veure que tenien necessitat de disposar de manera diferent de la resta de la seva vida, amb unes condicions adequades per a soportar qualsevol situació que vingui en els últims anys de la vida, dignament i en benestar.

Es va constituir una cooperativa que seria la única propietària. Actualment hi conviuen i cooperen 80 veïns per a un conjunt de 54 apartaments d'uns 50m2 cadascun. S'hi combina la vida independent i privada amb una vida comunitària intensa amb molts espais comuns i compartits, com gimnàs, biblioteca, horts. Als espais comuns és on s'hi desenvolupa la major part de les activitats, deixant l'espai dels apartaments com a espai més íntim.

Des del primer moment, l'edifici es va dissenyar perquè fos sostenible, còmode, econòmic i fàcil de mantenir.

No va ser una decisió fàcil per a molts dels usuaris, ja que dóna la sensació que vagis a un lloc a acabar la teva vida, però el resultat és que així els veïns són molt més independents i feliços, ja que omplen la seva vida d'activitats i relacions socials.

Sala de parts de l’hospital Nuevo Belén

L'arquitectura pot ser molt important en el procés curatiu, si s'acompanya amb espais més humans, agradables i sans, on el pacient es pugui sentir com a casa seva.

Aquesta sala de parts es va dissenyar pensant en les necessitats de la dona en el moment de donar a llum, que es van concretar en les necessitats d'intimitat, privacitat i tranquil·litat, allunyant la percepció hospitalària de l'espai, identificant-lo com un espai segur, amagant tot el que té a veure amb equipaments mèdics i quirúrgics.

Centre Kàlida de la Fundació Magis

A l'hospital de Sant Pau de Barcelona hi ha un pavelló dedicat al recolzament emocional de persones malaltes de càncer. S'intenta oferir espais propers a l'hospital on els malalts i els seus familiars es puguin sentir com a casa, en un entorn tranquil i acollidor. És un edifici obert a un jardí, que permet també trobar racons individuals i més íntims.

Lobe Block a Berlín

Gesundbrunnen Böttgerstraße Lobe Block Lobe Block a Berlín. Autor: Fridolin freudenfett. Llicència: CC BY-SA. Font: Wikimedia commons

Aquest edifici experimental és una casa estudi que ofereix els seus espais al servei de l’intercanvi de talent creatiu entre els seus inquilins, combinant espais interiors i exteriors.

Casa inestable

L'arquitecte Carlos Arroyo és l'autor d'aquest edifici al centre de Madrid, on els espais interiors són intercanviables i es poden transformar a mesura que van canviant les necessitats, fent una bona previsió dels punts de subministrament per a les diferents instal·lacions. La façana també està formada per panells corredissos que són intercanviables, uns són massissos, uns són finestres i uns altres són persianes. La façana es va modificant en funció de les necessitats d'assolellament, ventilació o privacitat.

Escola dels Encants de Barcelona

Aquest centre d'educació infantil i primària ha convertit les seves aules en ambients oberts, comunicats i lluminosos. Els ambients, i no les aules, són els espais de referència. Cada ambient està ambientat al voltant de tot allò que pensen que pot ajudar a desenvolupar unes determinades competències dins dels diferents àmbits que defineix el currículum. Tots els racons de l'escola, també el pati, les terrasses, etcètera s'han convertit en espais pedagògics. Els espais ajuden a desenvolupar el projecte educatiu del centre.

Architectural Association de Londres

T01-Architectural-Association

Architectural Association de Londres. Autor: Wikiarchitects. Llicència: CC BY-SA. Font: Wikimedia commons

L'escola està ubicada en un grup de cases adossades, georgianes, però que han estat escola durant més de 100 anys. Aquí, espais domèstics s'han convertit en espais educatius. I resulta que l'espai on s'aprèn més és en les escales i passadissos. Les classes s'han convertit en espais gairebé obsolets.

Espais compartits

Cases, oficines, escoles... es repensen perquè s'adaptin millor al que necessita la gent. Aquests exemples mostren les necessitats creixents d’espais compartits, com a resposta a un sentiment creixent de soletat i aïllament de la societat.

Eva Franch, la directora de l'Architectural Association de Londres, opina que a vegades cal aturar-se i reflexionar i saber transmetre que allò que volem o allò que creiem que volem no és necessàriament el que necessitem com a societat o com a individus.

I és interessant reflexionar-hi en un moment d'emergència sanitària, on els espais compartits estan en transformació. S'obren noves oportunitats per a redissenyar i de pensar com aprenem, com ens interaccionem, com ens relacionem uns amb els altres i com volem relacionar-nos.