Salta el contingut

Estàndards d'habitatge social de l'Incasòl#

Autor: Anna Cunillera. Publicat a: Nova Conca, 23 d'agost de 2019. Temps de lectura: 2 minuts

walden7 Walden 7. Font: Wikimedia commons. Autor: Till F. Teenck. Llicència: CC BY-SA

El passat 11 de juliol es va presentar al COAC el "Manual per als arquitectes per optar al disseny de les promocions d’habitatge assequible" de l'Institut Català del Sòl. L'INCASÒL és una entitat pública que, entre altres, es dedica a la promoció d'habitatges nous, i en menor mesura, a la rehabilitació. L'INCASÒL va construir la seva última gran promoció l'any 2009, reprenent la seva activitat el 2017.

La construcció d'habitatges és una de les principals causes de contaminació i d'emissions de CO2, no només pel que fa al procés de construcció sinó també per l'energia que consumeix durant la seva vida útil. Estem en un moment clau en les nostres ciutats i pobles, s'està produïnt un canvi de paradigma que fa necessari repensar en general, tota la construcció, i en particular, la construcció d'habitatge, la qual ha de ser capaç d'adaptar-se a les necessitats actuals i també anticipar-ne les futures, per així esdevenir més sostenible des de tots els punts de vista.

El manual de l'INCASOL es basa en 3 eixos, disseny, sostenibilitat, salut i energia, i resulta en un cost d'uns 1.000 € per m2 construït aproximadament, sense incloure el cost del sòl.

DISSENY#

Es busquen dissenys neutres, solucions constructives senzilles i duradores que tinguin un bon manteniment i fàcil restitució, amb acabats senzills, o sense. Es requereix que els habitatges tinguin ventilació creuada i un espai per rentar i estendre roba dins el mateix habitatge. També s'aposta per cuines semiobertes que facilitin la integració de la vida familiar. Pel que fa a les tipologies, es proposen habitatges de 50 m2 per 3 persones i de 70 m2 per 5 persones.

Durant la jornada de presentació del manual, es van posar de relleu algunes crítiques a aquests paràmetres, pel que fa a la manca de flexibilitat en les tipologies plantejades, ja que hi ha molts models familiars diversos als quals aquestes tipologies no donen resposta, per posar un exemple, famílies d'una o dues persones o amb més de cinc membres.

ENERGIA, SOSTENIBILITAT#

Pel que fa als materials de construcció, cal utilitzar materials de baix impacte ambiental, que provinguin d'una distància de 400 km com a màxim, les fustes han de tenir el seu origen certificat i hi ha d'haver un percentatge de materials reciclats. Pel que fa als residus, s'han de minimitzar els residus no reutilitzables **durant el procés constructiu, i **reservar un espai a l'interior dels habitatges per a cinc contenidors de residus domèstics.

Pel que fa a la ubicació, cal que hi hagi un itinerari segur fins al transport públic més proper i projectar 2 unitats d'aparcament de bicicletes per habitatge.

Pel que fa a la contaminació, **les calderes han de ser de baixes emissions i cal limitar la contaminació lumínica del propi edifici i de l'entorn vers l'edifici. També cal minimitzar la petjada en l'entorn **i territori, respectant al màxim la biodiversitat.

Pel que fa a l'energia es requereix que els habitatges tinguin una certificació energètica global A. Més del 30% de les estances han de tenir llum natural, i la llum artificial ha de ser 100% led, amb detectors de presència i sensors de llum natural en espais comuns o foscos, així com també ser accessibles des del punt de vista auditiu i visual. Els aparcaments han de disposar de preinstal·lació de punts elèctrics de recàrrega.

Un punt força interessant és que aquest manual no inclou cap previsió per a sistemes d'aire acondicionat. En principi, amb un edifici qualificat energèticament de classe A global, no hauria de ser necessària la seva instal·lació.

SALUT#

Cal dissenyar els habitatges de manera que estiguin protegits adequadament del gas radó. També cal reduir un 70% els compostos orgànics volàtils de pintures i vernissos, entre altres. Pel que fa als electrodomèstics, han d'estar allunyats dels dormitoris, tampoc enfrontats porta a porta o darrera els capçats, i pel que fa als sistemes de calefacció, cal ubicar termostats a cada estança. Pel que fa a les cuines, s'opta en general per cuines vitroceràmiques, deixant de banda les d'inducció, degut als camps electromagnètics. Cal **evitar les xarxes WIFI i projectar connexions de dades **en totes les estances, i evitar que la instal·lació travessi els dormitoris.

Està clar que aquests objectius són molt positius, però des del meu punt de vista, encara no suficients per afrontar el repte d'actuar en el parc construït existent, en gran part antic i que no respon als paràmetres actuals. En general, però, el manual descriu un conjunt de bones pràctiques a aplicar en qualsevol projecte d'habitatge, que han de traduir-se en una millor salut i qualitat de vida, més si tenim en compte que l'actual Codi Tècnic de l'Edificació ja obliga a moltes d'aquestes mesures. Fa uns anys, no es parlava de moltes qüestions que surten reflectides en aquest manual, però la societat evoluciona i apareixen noves inquietuds i necessitats, a les quals cal donar resposta.