AuS: Jornada Habitatge i salut: pobresa energètica (2a part)#
Autor: Anna Cunillera. Publicat a: Nova Conca, 7 d'agost de 2020. Temps de lectura: 2'
Manifestació davant el Parlament a Londres, any 2016. Font: flickr. Autor: David Holt London. Llicència: CC BY 2.0
En un article anterior, us explicava unes jornades molt interessant sobre pobresa energètica que van tenir lloc al 2015. Malgrat ja fa uns quants anys d'aquestes jornades els coneixements i informació són totalment aplicables a data d'avui.
La segona part de les jornades va versar sobre alguns estudis i casos pràctics que s'estaven duent a terme a Catalunya en aquell temps.
En Dani Calatayud i el Coque Claret, arquitectes i professors a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallés (ETSAV), van ser els encarregats de fer la presentació. Aquest parell d'arquitectes treballen sobre el concepte de l'arquitectura com a mitjà per a crear espais més eficients energèticament, menys contaminants i, en conseqüència, més saludables per als usuaris.
Dani Calatayud descriu la pobresa energètica com la incapacitat d'una llar d'obtenir comfort degut a la ineficiència energètica de l'habitatge. Per a les llars amb menys ingressos (referència de renda per accedir a vivendes de protecció oficial) el límit mensual hauria de ser menor del 10% de la renta disponible per aconseguir una comfortabilitat de temperatura interior d'entre 18 i 21 graus. Aquest percentatge és molt ambiciós, i rígid, ja que el preu de l'energia varia molt i puja més que la renta disponible. Es podria considerar acceptable uns percentatges de 12-14%, és a dir per una renta disponible de 1000€, es podria destinar fins a 140€ mensuals a despesa energètica. Per sobre d'això, es consideraria pobresa energètica.
Les principals causes de la pobresa energètica són: baixos nivells de renta, baixa qualitat de l'edificació i augment dels preus de l'energia.
A Catalunya, segons dades de 2015, més del 19% de la població viu sota el llindar de la pobresa i el segon país d'Europa pel que fa a taxa de mortalitat a l'hivern. A més a més el 60% dels habitatges construïts ho estan sense criteris d'eficiència energètica, i el 16% de les vivendes tenen humitats, goteres i/o problemes d'aïllament.
El projecte SPAHOUSEC, del IDAE, mostra que la mitjana energètica de les vivendes es situa en la categoria E, molt poc eficient. Aquesta dada és interessant i útil, però, a diferència del que passa a altres països, aquest anàlisi no considera les situacions econòmiques i socials de les llars.
La pobresa energètica té conseqüències sanitàries, hipotèrmia, problemes respiratoris, circulatoris, reumatisme, asma, desordres mentals, ... Als hiverns el nombre de morts és major que durant les altres estacions de l'any, gairebé és com una epidèmia que passa cada any, tot i que no és quantifiquin xifres, tal i com passa amb morts per accident de trànsit o violència masclista. I, és interessant constatar com quan més al sud, més es mor la gent de fred. Per què? Perquè els edificis no estan preparats per al fred. A Espanya, també es moren més gent al sud d'Espanya que no pas al nord.
Hi ha tres preguntes essencials per detectar possibles casos de pobresa energètica:
-
Pots mantenir la temperatura entre 18 i 21 graus a l'hivern?
-
Has tingut retards en el pagament de les factures de subministraments energètics?
-
Tens humitat o fongs a la llar?
El pla d'energia i canvi climàtic de la Generalitat 2012-2020 va constatar la necessitat d'introduir mecanismes per als casos de pobresa energètica per a facilitar l'accés a les ajudes i subvencions en materia energètica per a millorar les condicions energètiques de la vivenda i del seu equipament de la llar, reduint així la despesa econòmica.
I en el document Bases del pacte de la lluita contra la pobresa energètica a Catalunya es van enumerar quatre àrees d'actuació bàsiques:
- Pagament de factures: comparar ofertes, mirar el tipus de contracte, etc.
- Maximintzar els ingressos
- Concedir ajudes per augmentar l'aïllament i l'eficiciència energètica
- Planificar l'economia domèstica i aprendre a fer un bon ús de l'energia
La pobresa energètica és una qüestió important, i en els moments que vivim, potser encara ho és més. Actuar per tal d'estalviar energia, millorar el comfort i de retruc millorar la salut de la població.
Projecte RELS#
El Dani i el Coque, van explicar després les intervencions que s'han realitzat en el marc del projecte RELS, un projecte europeu finançat al 90% que actua en tota la zona mediterrània, tant del costat europeu com del costat africà.
L'objectiu del projecte és millorar les prestaciones energètiques dels edificis millorant-ne les prestacions tèrmiques de l'envolvent, l'eficiència dels sistemes i la promoció de l'ús d'energies renovables. I quantificar aquestes millores en una reducció del 20% de les emissions de CO2, reduir un 20% el consum d'energia primària i augmentar un 20% l'ús d'energies renovables.
El projecte RELS, de forma similar a la pràctica d'altres països, fa un anàlisi acurat de la vivenda i de l'usuari.
Es va actuar en un edifici a Taradell i un al barri de Sant Andreu de Barcelona.
El cas de Taradell, es tracta d'un edifici d'habitatges on calefacció, cocció i aigua calenta sanitària és elèctric. L'anàlisi i monitorització de l'habitatge va revelar que hi havia habitatges que tenien de mitjana 15 graus de temperatura, amb pics de 9 graus de temperatura a l'interior. En aquest cas en concret, l'usuari estalviava els diners de la calefacció per a altres usos que considerava més importants. També es va veure que hi havia habitatges on s'acumulava molt de CO2, ja que s'havien instal·lat altres sistemes de cocció o climatització (butà, querosè) sense les ventilacions necessàries.
A Taradell, es va optar fer fer actuacions en tres línies. Per una banda, es van instal·lar mesures passives com augment de l'aïllament, doble finestra i galeries vidriades als balcons. També es van unificar tots els comptadors en un de sol. Aquesta mesura va suposar un sorprenent 30% d'estalvi. També es van instal·lar plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques.
La conclusió és que invertir en els edificis sí que surt a compte, però els edificis que més ho necessiten, no tenen sempre capacitat suficient de despesa i inversió. També es va constatar que la proposta d'edifici NZEB (gairebé zero emissions) era la millor opció per a l'edifici i l'usuari, ja que resultava en una despesa mensual gairebé nul·la, però era la proposta que tenia un cost més elevat d'execució i no era assumible.
En aquest cas, s'hauria pogut assumir el cost en part derivant la despesa mensual que s'estalviaven les vivendes a sufragar el cost de l'execució? Però.... la proposta NZEB implica poca despesa en subministraments externs d'energia i llavors, com aconseguiran ingressos les distribuïdores energètiques? Paradoxes dels temps que vivim...