Salta el contingut

Escoles en obres durant l'estiu

Autor: Anna Cunillera. Publicat a: Nova Conca, 26 de juliol de 2019. Temps de lectura: 2 minuts

escola les muralles Obres al pati de l'escola. Font: Anna Cunillera.

A l'estiu, quan les escoles tanquen, s'hi aprofita per fer obres. També l'estiu acostuma a ser l'època on el debat dels barracons torna a primera línia. Aquest any, per exemple, es remarca que s'eliminaran uns 50 barracons, però que se n'instal·laran uns 50 més. Fins i tot he llegit que el Departament d'Ensenyament vol eliminar els barracons completament en 7 anys. Un debat estèril que no acaba d'entrar en el fons de la qüestió, la qualitat dels espais educatius, amb barracons o sense.

El passat 15 de març, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Fundació Bofill i el Departament d’Educació van organitzar la jornada "Nous espais, nous aprenentatges", la qual va posar sobre la taula qüestions com quina ha de ser la manera de transformar les escoles i els instituts, com es pot afavorir l’aprenentatge a través dels espais educatius, com han de ser les aules del futur, quin potencial tenen els edificis i quins reptes planteja transformar-los, etc. Posteriorment, el Col·legi d'Arquitectes va convocar un concurs d'idees per a la transformació dels actuals equipaments educatius i el disseny de les anomenades “aules de futur”.

A finals de juny, després de conèixer els guanyadors del concurs, es va organitzar al Col·lgi d'Arquitectes un debat interdisciplinar en el qual van participar arquitectes, pedagogs i altres professionals. Alguns aspectes del debat van ser els següents:

REVERSIBILITAT

La importància de que, quan es construeix un equipament, i les escoles són l'equipament més nombrós que hi ha, aquest pugui ser reversible, que pugui admetre programes pedagògics diferencs, de manera que resulti més sostenible i no quedi obsolet en poc temps.

ESCOLA OBERTA

Avui, una gran part del temps es passa en entorns virtuals i l'escola hauria d'equilibrar-ho de forma que estigui més oberta i amb més contacte amb la natura. L'aula tancada està perdent importància per als projectes educatius actuals. L'espai educatiu és l'edifici de l'escola i els espais oberts com els patis, en són també part fonamental.

ESCOLA VALOR

L'escola és un equipament molt antic, des de la Grècia d'Aristòtil o les grans madrasses d'Orient o els arbres en cultures africanes. L'escola complementa la casa, i la ciutat o poble, i és una peça molt significativa per a la societat, que podria alternar usos de portes obertes fora d'horari, per esdevenir realment un element cohesionador, segons el lloc on es situa.

LA MEVA SENYORETA

En una investigació per a fer una escola duta a terme durant els anys 90, es preguntava als alumnes quin lloc de l'escola els hi agradava més, i una nena de 3 anys va respondre "la meva senyoreta". El projecte educatiu, i les i els mestres que el porten a la pràctica, juntament amb els alumnes, són evidentment el pal de paller dels espais educatius. L'arquitectura és un contenidor, un altre instrument que ha de permetre als docents utilitzar l'escola segons el projecte educatiu qu es desenvolupi.

DOMESTICITAT

El mobiliari també ha de poder adaptar-se a les necessitats actuals. Afortunadament, ja no és massa freqüent veure taules i cadires fixades a terra, però costa encara de controlar els mobles, els materials i les textures per a construir un espai educatiu més amable, domèstic, i que tingui en compte les necessitats dels diferents grups d'edat, ja que sobretot en l'educació primària varien molt. Lligat a la idea de domesticitat, al barri de Sarrià de Barcelona, per exemple, i també en molts altres països, alguns habitatges unifamiliars es van reconvertir en el seu moment en escoles i avui en dia encara funcionen molt bé.

QUALITAT AMBIENTAL

La normativa ha de establir un marc per a necessitats bàsiques dels espais educatius com pot ser els metres quadrats que es necessita per alumne i altres qüestions per l'estil. Però ja no té sentit que es limiti el tipus d'estructura que ha de tenir una escola, el tipus de paviment, la forma de l'aula i dels lavabos, perquè, entre altres, fa que els edificis siguin poc flexibles i adaptables. Hi ha altres aspectes que són fonamentals, que tenen més a veure amb el nivell de comfort general i la salut. La llum, les vistes, la vegetació, el comfort tèrmic i acústic, la toxicitat de les pintures, la qualitat de l'aire interior, els camps elèctromagnètics, wifi... Per donar dos exemples, a França no està permès instal·lar wifi en escoles primàries, ja que des de la UE es recomana no superar certs nivells de radiació. Un altre exemple són els alts nivells de CO2 que es poden acumular en una aula mal ventilada, que evidentment repercutirà en el comfort i rendiment dels alumnes, que són molt més sensibles a aspectes ambientals que els adults.

Les "bones" escoles han de conformar espais on els alumnes se sentin segurs i lliures, i això repercuteix en menys conflictes, més concentració i més respecte, vaja, com hauria de ser en tots els espais que habitem.