Emergència educativa

Autor: Anna Cunillera. Publicat a: Nova Conca, 29 de maig de 2020. Temps de lectura: 2'

Exterior de l'escola de Can Rosés (escola Anglesola), a Barcelona. Font: Google Maps

De cop i volta, els alumnes es van quedar sense escola física. Sense cura, encara, confirmada per al coronavirus, com podrà ser la tornada a l'escola física, amb totes les noves regulacions, nova normalitat, de separació entre alumnes?

Partint des de la premissa que a les escoles hi han reduït la ràtio d'alumnes per aula, en general sempre positiu, i demanen que es compleixin distàncies de separació, arribem a la conclusió que molts dels edificis actuals no tenen suficient espai (ni suficient plantilla d'educadors).

Un model d'escola híbrida on es barreja l'educació presencial amb la virtual és interessant, però sense cap mena de dubte l'escola és un element fonamental de cohesió i de relació per la societat, i cal reivindicar i no deixar que es perdi ni un mil·límetre el dret dels infants a tenir, principalment, un model presencial d'escola.

Això ens porta a la conclusió fàcil de pensar que s'han de construir més escoles o ampliar les existents... però això no es pot fer així d'un dia per l'altre.... Si analitzem els pobles i les ciutats... veiem que hi ha edificis públics sense ús o amb usos molt puntuals en el temps i per tant, desaprofitats. També, les escoles públiques actualment ja tenen diversos usos, per exemple quan es transformen en col·legis electorals el dia de les votacions.

Per tant, i també com ha anunciat el Departament d'Educació, l'escola podria efectivament, fer ús d'altres edificis públics. De fet, des del punt de vista urbanístic i arquitectònic és una proposta molt interessant, encara que s'entén que en la majoria dels casos, serà temporal. L'existència d'un espai escolar, genera unes sinergies específiques. Per una banda més intensitat de trànsit i persones en moments puntuals del dia. Per altra banda, aquests espais escolars repartits pel teixit urbà es poden relacionar entre ells i ajudar a reforçar rutes segures a peu o d'altres.

L'escola temporal Can Rosés (escola Anglesola)

Al barri de Les Corts de Barcelona ja es van avançar a aquesta idea. L'estudi d'arquitectura VORA va fer el projecte d'adequació temporal (3 anys) per a escola de la masia de Can Rosés, que era una masia que s'havia rehabilitat per a biblioteca municipal i estava en desús. Aquest projecte va ser una mena de prova pilot per a buscar alternatives als barracons, els mòduls prefabricats que habitualment es lloguen i s'ubiquen de forma temporal en recintes escolars existents.

L'objectiu és aprofitar edificis en desús, aconseguir un estalvi econòmic, i dotar de més caràcter i identitat a les situacions d'escola temporal. L'execució del projecte contempla divisions interiors modulars de fusta de pi, de muntatge ràpid, i de mínima petjada ecològica, amb portes corredisses, en algunes ocasions, que permeten crear espais compartits. Parets i mobles mòbils que es poden adaptar millor a diferents usos. Cal dir també que aquest projecte s'adequa perfectament al projecte pedagògic del centre, i ajuda a fomentar grups oberts i espais de lliure circulació.

Els recintes escolars també necessiten pati, i en aquest projecte es va optar per ocupar temporalment una vorera adjacent amb una tanca metàl·lica d'acer galvanitzat que es va col·locar sobre uns bancs d'obra (sense fonaments) que servien alhora al pati i al carrer.

Arquitectura d'emergència

L'emergència educativa potser necessita arquitectura d'emergència. En aquest sentit, l'arquitecte Shigeru Ban és un exemple molt interessant. També hi ha altres opcions com arquitectura tèxtil, o arquitectura inflable o altres actuacions d'arquitectura efímera que poden bé durar alguns anys.

L'interior dels barracons és un espai molt limitat, i potser no s'adequa gaire a la idea de Smart Classroom, on les aules del futur es plantegen més versàtils, més tecnològiques, més còmodes i molt important, més saludables. En un article recent, i que pren molta rellevància en aquest context COVID que vivim, ja es va deixar clara la importància de tenir uns espais interiors saludables, entre altres, controlant la qualitat de l'aire interior.

Escola bosc

Les escoles bosc, també és un concepte molt interessant que pot ser molt útil en el moment de la tornada a l'escola. Són projectes pedagògics que aposten perquè l'infant tingui contacte amb la natura.

La natura esdevé l'aula d'aprenentatge per excel·lència, on els mètodes estan basats en l'activitat sensorial, l'observació i l'experiència. El joc a la natura en un terreny no urbanitzat, o no gaire, és estimulant en tots els sentits. Fomenta l'autonomia i obliga els infants a trobar i reconèixer els seus propis límits.

L'escola bosc no és nova. El 8 de maig del 1914, Rosa Sensat i Antolí Monroy van inaugurar l'Escola de Bosc de Montjuïc, basada en una educació en contacte amb la natura. Ho feien seguint els principis de la Waldschule de Charlottenburg, a Alemanya (la primera escola a l'aire lliure del país, fundada per un pediatre i dissenyada perquè els infants malalts tinguessin la màxima exposició al sol durant la jornada escolar). També es van inspirar en les open air schools d'Anglaterra i les plein air de França.

En aquestes escoles, qualsevol espai exterior es pot convertir en una aula d'aprenentatge i qualsevol fet quotidià es pot convertir en centre d'interès. El nostre clima, per ara, ens pot permetre de fer moltes més activitats a l'aire lliure.

Transformació de patis

També durant els últims anys, hem vist com moltes escoles emprenen el projecte de transformar els seus patis, incorporant-los com a espais d'aprenentatges actius, d'alguna manera, en línia amb la proposta de les escoles boscs i molt adequat també en aquesta nova normalitat que se'ns presenta a curt termini. Hi ha molts exemples interessants de transformació de patis, renaturalitzant-los, incorporant aules a l'aire lliure, augmentant-ne la vegetació, ampliant els espais d'hort, etcètera.

Imatge d'una reforma d'un pati escolar. Font: Wikimedia commons. Autor: Diario de Madrid

Des del dramatisme i sofriment que ens ha portat aquesta situació d'emergència, intentem que tot això ens ajudi a millorar.