La Biennal de Paisatge i l’escalfament global

Autor: Anna Cunillera. Publicat a: Nova Conca, 19 d'octubre de 2018. Temps de lectura: 2 minuts

Cràter Saxhóll. Autor: Zil. Llicència: CC BY-SA. Font: wikimedia commons

Aquest any s’ha dut a terme la Biennal Internacional de Paisatge, organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya. En el marc d’aquest esdeveniment, es concedeix l’important Premi Internacional Rosa Barba, el qual premia els millors projectes de paisatge. El jurat està format per professionals de prestigi d’arreu del món.

Aquest any el premi ha estat concedit a l’escala que puja al cràter Saxhóll, a Islàndia. L’autor del projecte és l’estudi de paisatge i urbanisme Landslag, també islandès.

Protegir el cràter

L’escala té l’objectiu de protegir el volcà del desgast que pateix a causa del gran nombre de visitants. El volcà està ubicat al Parc Nacional Snaefellsjökull a l’oest d’Islàndia. Ja podeu imaginar que es tracta d’un atractiu turístic important, ja que pujant els 45 metres d’alçada es gaudeix d’unes espectaculars vistes, tant dels camps de lava coberts de molsa de la base com impressionats vistes de l’interior del cràter.

Només cal afegir que, popularment, aquest cràter es coneix com l’entrada al centre de la terra que Jules Verne va imaginar en la seva novel·la, i ja tenim la combinació perfecta per tenir aglomeracions de visitants.

Al llarg dels anys, els visitants han format un camí natural per accedir al cim, però últimament el camí s’anava subdividint en camins paral·lels amb la conseqüent i indesitjada erosió dels materials del volcà. El 2014 es va decidir de fer una intervenció per redreçar el camí, revertir els desperfectes ocasionats pels visitants que hi pugen, en definitiva, per evitar danys majors al volcà, que és l’element que atrau als visitants.

Una escala al cel i a l’infern

Així van anomenar els autors al projecte, ja que els cràters sovint són metafòricament vistos com l’entrada a l’infern. Es va dissenyar una escala d’acer negre que resseguia l’antic camí. També es va aprofitar l’intervenció per generar un lloc per descansar a mig camí, ja que es tracta d’una escala de 396 esglaons, ni més ni menys, amb un total de 160 metres de longitud.

El projecte es va acabar el 2016 i l’escala d’acer negre es va oxidar ràpidament i va canviar cap a tons vermellosos.

Protegir i respectar l’entorn

Per a mi, dues de les característiques que fan que aquest sigui un bon projecte mereixedor de premi són, per una banda, que aquesta intervenció ha tingut molt bona acollida per part dels visitants; i per l’altra, que un objectiu primordial de la mateixa és protegir i respectar l’entorn on es situa, alhora que genera una nova manera de relacionar-se amb el volcà, afegint un plus de comoditat als visitants.

Desenvolupament sostenible

En relació amb la protecció i respecte del nostre entorn, el dia 8 d’octubre d’aquest any, l’IPCC, el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic de la ONU, va publicar un informe sobre l’impacte que pot suposar un increment de la temperatura mitjana global d’1,5 ºC.

Segons l’informe de l’IPCC cal empendre mesures en deu anys, per intentar reduir l’escalfament de 2º C a 1,5º C per a l’any 2030. L’informe posa el focus en la reducció de les emissions de diòxid de carboni, que diu que s’haurien d’haver reduït un 45% al 2030 respecte les emissions de 2010. Aquest informe, entre altres aspectes, preveu que les pluges torrencials a la conca mediterrània augmentin entre un 5% i un 15% entre 2071 i 2100.

Més enllà del debat sobre les causes d’aquest escalfament global, i tan si el to de l’informe ens sembla exagerat com si no, queda clar que hem d’adaptar-nos a aquests canvis que ja es comencen a notar: l’augment del desglaç, onades de calor i de tempestes, huracans més forts, etcètera.

Qualsevol intervenció urbanística o arquitectònica ha d’abordar la qüestió fonamental de la protecció i respecte de l’entorn, ja que és la millor manera d’estar al servei de la societat i les necessitats actuals.