Salta el contingut

El gas radó, perill per a la salut

Autor: Anna Cunillera. Publicat a: Nova Conca, 9 d'agost de 2019. Temps de lectura: 2 minuts

Pirineus Els Pirineus, font de radó degut al granit. Autor: Maria Rosa Ferré. Font: wikimedia commons. Llicència: CC BY-SA

El radó és un gas incolor, inodor, insípid i... radioactiu. Procedeix de la cadena de desintegració de l'urani. Si considerem que l'urani, com a element que es troba de forma natural a la terra, tarda milers d'anys en desintegrar-se, podem entendre que la presència de radó és una constant.

La qüestió que aquí ens interessa d'aquest gas és que està present en el subsòl en major o menor quantitat i que és capaç de travessar el terreny fins a arribar a les superfícies interiors dels habitatges.

El Consell de Seguretat Nuclear espanyol ha elaborat uns mapes del potencial del radó a Espanya. A partir d'aquests mapes s'ha elaborat posteriorment un mapa amb les actuacions prioritèries a nivell municipal, delimitant les àrees on el potencial de radó supera els 300 Bq/m3.

Des de la web del Consell de Seguretat Nuclear, ens indiquen que tots els edificis contenen radó en concentracions habitualment baixes. Tanmateix, hi ha zones de la geografia catalana, on la concentració de radó pot ser més elevada. En aquest mapa d'actuacions prioritàries es marquen en color vermell fosc les zones on més del 75% de la població total del municipi podria estar exposada a nivells alts d'aquest gas.

A Catalunya, les zones d'actuació prioritària es concentren als Pirineus des de la Vall d'Aran fins al Cap de Creus, en major o menor intensitat, a la comarca del Maresme, àrea metropolitana de Barcelona, comarques de Girona prelitoral, Camp de Tarragona, zona de Muntanyes de Prades, i algunes zones del Pla de Lleida. Podeu consultar el mapa per internet.

Per intentar comprendre què significa el valor de 300 Bq/m3, podríem dir que a les mines el nivell d'exposició al radó podria arribar a 1.000.000 Bq/m3, nivells d'exposició que han provocat al llarg de la història importants problemes de salud als miners, entre ells, càncer de pulmó. I és que sembla ser que l'element que és particularment perillós són les partícules alfa, que, en inhalar-se, poden causar efectes nocius als teixits pulmonars.

I d'aquí passem als edificis. El radó pot penetrar a l'interior del edifici travessant qualsevol petita obertura, inclosos els porus que puguem trobar en els fonaments de formigó. Viatja per un procés de diferència de pressió i concentració entre el lloc d'origen del gas i el destí, que suposem, en aquest cas, l'interior de l'edifici.

Així doncs, el tipus de subsòl sobre el qual està ubicat l'edifici és un factor clau per a permetre la presència més elevada d'aquest gas. El granit, per exemple, roca rica en urani, afavoreix l'emissió de gas radó. I quantes més fissures o petites esquerdes tinguin els elements de l'edifici en contacte amb el terreny més radó viatjarà fins a l'interior d'aquest. L'aigua subterrània també pot contenir nivells elevats de radó.

De cara a la construcció d'edificis, s'han definit algunes mesures de prevenció per a evitar que el radó present en el subsòl penetrin a l'interior.

  1. Una mesura és, si n'hi ha, la ventilació del forjat sanitari mitjançant conductes verticals de ventilació mecànica.
  2. També és important garantir l'estanqueïtat de l'edifici amb el terreny, mitjançant una barrera protectora de plàstic resistent al radó prèvia a la capa de formigó.
  3. Una altra mesura és segellar les petites fissures que poguem detectar amb resines específiques.
  4. Els sistemes de ventilació també són eficaços per a ajudar a evaquar el gas radó. La ventilació natural és molt efectiva, però limitada durant l'any, ja que serà menys habitual durant els mesos d'hivern.
  5. Els sistemes de ventilació mecànics són, en aquests casos, més eficaços i recomanables, i actualment es dissenyen de forma energèticament molt eficient.

Al mercat hi ha disponibles detectors domèstics de radó, però no són gens barats. Alguns professionals també disposen d'aparells detectors en els seus estudis per analitzar edificis existents. Cal dir que la normativa actual d'edificació té en compte aquestes qüestions i els requeriments tècnics dels edificis incorporen mesures per a prevenir les concentracions d'aquest gas.