Urbanisme feminista

Autor: Anna Cunillera. Publicat a: Nova Conca, 15 de maig de 2019. Temps de lectura: 2 minuts

Caminito, al barri de La Boca, a Buenos Aires. Font: Wikimedia Commons. Autor: Hernán Piñera de Marbella. Llicència: CC BY-SA

L’Ateneu Empelt ha programat aquest 18 de maig a partir de les 10.30 del matí una jornada d’urbanisme feminista, que inclourà una passejada exploratòria per Montblanc, a càrrec de Sílvia Pagès, arquitecta.

La planificació urbana i el disseny de l’espai públic sovint repeteixen estructures, esquemes que ja no s’adiuen amb les necessitats i reivindicacions socials del moment present en què vivim.

Quan projectem una intervenció sobre un espai urbà existent, necessàriament haurem de tractar amb les preexistències, que molt probablement seran realitats urbanes que es van planificar seguint uns paràmetres que ja no podem acceptar avui en dia, o que s’han vist perjudicials en algun aspecte.

Si es tracta d’una ampliació o desenvolupament d’una zona nova, tindrem en compte els criteris urbanístics més actuals, o, si més no, intentar no caure en els errors del passat.

Cada grup o col·lectiu experimenta la ciutat de manera diferent: dones, homes, nens, gent gran, etcètera. L’urbanisme feminista no va en contra de ningú, al contrari, va a favor de que tothom pugui viure la ciutat de forma plena i inclusiva. Cal reconèixer que hi ha certs col·lectius que pateixen més agressions que d’altres en els entorns urbans. I les dones són un d’aquests col·lectius, indubtablement.

Aquests dies de campanya política per les eleccions municipals, no són pocs candidats i candidates els que posen sobre la taula la seguretat com a eix del seu programa electoral. Sovint, però, les propostes «polítiques» de seguretat se centren en gran part amb l’augment de la presència policial al carrer, cosa que en si mateixa, no suposa cap element tranquilitzador, i estan molt allunyades de les que sortirien d’una planificació urbana feminista.

Fa molt temps que es treballa en diversos llocs del món per fer que la planificació urbana inclogui la qüestió de la seguretat des d’una perspectiva més feminista que ajudi a millorar la vida quotidiana de totes les persones que viuen la ciutat. A Montreal, per exemple, després de molts anys de treball i anàlisi dels elements que ajuden a la percepció d’un entorn segur, es va publicar el 2002 la «Guia de planificació per a un entorn segur», on es defineixen sis principis bàsics que han de complir els entorns segurs, per a les dones, i per extensió, per a tothom:

1. Saber on ets i a on vas, senyals i panells informatius que ajudin a comprendre la ciutat i a orientar-s’hi.
2. Veure i ser vista, espais ben il·luminats (que no necessàriament vol dir molta quantitat de llum), sense racons foscos o grans àrees sense ús, on s’hi puguin detectar vies de sortida en situacions de risc.
3. Escoltar i ser escoltada, zones multifuncionals que afavoreixin la trobada i l’intercanvi d’activitats i usos, barreja d’habitatge, comerç, oficines, prioritzar l’espai públic de relació en detriment de l’espai destinat al trànsit de vehicles.
4. Poder-se escapar i obtenir auxili, mitjançant la vigilància informal i solidària entre persones, que es promou en entorns on hi ha diversitat de persones i usos, mantenir vincles visuals entre diferents espais i també dins dels edificis públics, en la mesura del possible.
5. Viure en un ambient net i acollidor, fer un manteniment adequat dels espais públics i comunitaris per poder desenvolupar-hi les activitats quotidianes, dotar-se dels equipaments necessaris a distàncies accessibles per garantir-ne l’ús comfortable i segur per als diferents col·lectius, amb zones de joc, zones de descans, zones d’ombra, etcètera.
6. Actuar col·lectivament, dissenyar espais i equipaments que afavoreixin la cohesió social i el sentiment de comunitat, afavorint la convivència i l’intercanvi de forma igualitària, potenciant els projectes participatius.

Pel que fa a l’anàlisi dels entorns urbans, al llarg dels anys, diferents organitzacions feministes també han desenvolupat una metodologia per a realitzar auditories de seguretat urbana. Una eina que forma part d’aquesta metodologia són les marxes o passejades exploratòries, que últimament s’estan duent a terme a diferents pobles i barris de Catalunya i que aquest dissabte dia 18 de maig es durà a terme a Montblanc.

La passejada exploratòria se centra a identificar aspectes urbans relacionats amb la percepció de seguretat a l’espai públic. Consisteix a recórrer un barri o zona amb un grup reduït de participants, per detectar quins elements condicionen la percepció de seguretat de les persones que hi viuen. És una eina de diagnosi però també ajuda a prendre part activa en el disseny i transformació dels entorns urbans. És molt important que les persones que fan la passejada se sentin prou còmodes per compartir les seves opinions, percepcions i experiències personals. En alguns casos pot ser recomanable constituir petits grups les persones integrants dels quals tinguin aspectes en comú, per facilitar la tasca.

Molt em temo que, els espais neutrals, que alguns proclamen, no existeixen. Cada intervenció porta inevitablement diferents significats associats. Des de l’urbanisme i la planificació i projectes urbans es pot fer molta feina per a ajudar a aconseguir un entorn amable i inclusiu.