Els edificis, ara productes certificats

Autor: Anna Cunillera. Publicat a: Nova Conca, 5 de abril de 2019. Temps de lectura: 2 minuts

Imatge obtinguda amb un termògraf. L'edifici blau, PASSIVHAUS, té poques pèrdues energètiques per la façana. Al fons, hi ha un edifici convencional, de colors verds i vermells, que denoten una pèrdua més elevada. Font: Wikimedia Commons. Autor: Passivhaus Institute. Llicència: CC BY-SA

El proper 26 d’abril té lloc al Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, al carrer Consell de Cent, 365, una jornada per donar a conèixer alguns dels certificats voluntaris que poden obtenir els edificis. A dia d’avui, a Catalunya, hi ha una sola certificació obligatòria quan es ven o lloga un habitatge, el CEE, o Certificat d’Eficiència Energètica que gestiona l’Institut Català d’Energia. El seu objectiu és purament informatiu, tant sols busca saber l’eficiència energètica d’un edifici o habitatge. La resta de certificats relacionats amb el comportament energètic dels edificis, són voluntaris.

Per què serveixen aquestes certificacions?

Aquests certificats no són obligatoris, però garanteixen un edifici dissenyat i construït amb criteris sostenibles, cosa que suposa en principi un menor impacte sobr el medi ambient, i un major estalvi energètic i millor salut per als usuaris. Per altra banda, si ens fixem en els criteris d’inversions immobiliàries, els inversors cada cop més tendeixen a apostar per aquests tipus d’edificis.

També hi ha altres incentius de caire econòmic, algunes entitats bancàries ofereixen hipoteques més atractives a edificis que posseeixin alguna d’aquestes certificacions.

No està de més de dir-ho, però les directrius de la Unió Europea i també els informes que anualment es produeixen al Fòrum de Davos referents a sostenibilitat, construcció i requeriments tècnics dels edificis també ens porten inevitablement cap a aquesta direcció. Aquí teniu una pinzellada dels certificats voluntaris més habituals:

Certificat LEED

Aquest certificat neix als Estats Units el 1998. Es pot aplicar a barris, edificis de serveis i habitatges, pluri i unifamiliars. Aquest certificat té 4 nivells en funció dels punts aconseguits en base a sis indicadors. Emplaçament sostenible, eficiència en l’aigua, energia i atmosfera, materials i tècniques constructives, qualitat de l’aire interior i innovació en el disseny. L’avantatge és que aplica els mateixos criteris a tos els països. Per una banda, això facilita la comparació d’edificis entre sí, independentment del país en que es situïn. En aquest sentit, és més útil per a inversors. A Espanya, a 2018, hi havia 166 edificis amb aquest certificat. El cost per a un habitatge unifamiliar pot rondar els 800€.

Certificat BREEAM

Aquest certificat neix al Regne Unit el 1990. No aplica els mateixos criteris a tot arreu, sinó que s’adapta a cada país. Això té l’avantatge per a l’usuari, ja que és evident que cada país té condicionants específics. En aquest cas, hi ha uns requisits obligatoris que s’han de complir, per aconseguir estar «registrat» i uns requisits voluntaris que són els que et donaran un certificat o un altre, en funció dels punts aconseguits. A Espanya, a 2018, hi havia 373 edificis amb aquest certificat. El cost per a un habitatge unifamiliar pot rondar els 1.500€.

Certificat VERDE

Aquest certificat neix a Espanya el 2002. Només el trobem a Espanya. Aquest s’adapta a les directrius de la Unió Europea pel que fa a la sostenibilitat i al Codi Tècnic de l’Edificació. També funciona amb punts aconseguits en diferents àmbits. A Espanya, a 2018, hi havia 83 edificis amb aquest certificat, o en procés d’obtenció. El cost per a un habitatge unifamiliar pot rondar els 800€.

Certificat PASSIVHAUS

Aquest certificat neix a Alemanya el 1991. S’aplica a obra nova i rehabilitació. Bàsicament, s’exigeix una molt baixa demanda energètica i alt comfort interior. Si no es superen els límits establerts per l’aplicació informàtica pròpia (Passivhaus Planning Package, PHPP), s’aconsegueix el certificat. A Espanya, a 2018, hi havia 83 edificis amb aquest certificat, o en procés d’obtenció. El cost per a un habitatge unifamiliar pot rondar els 1.500€.

Comparativa de certificats energètics

En aquest article s’han tingut en compte els certificats més utilitzats a nivell mundial i a Espanya. LEED, BREEAM i VERDE tenen en compte múltiples factors, emplaçament, materials, energia, aigua, qualitat d’aire interior, aspectes econòmics, gestió, etc. Això sí, el factor que té més pes és sempre el nivell d’eficiència energètica de l’edifici. En canvi, PASSIVHAUS, només té en compte l’energia i l’ambient interior, i en aquest cas, no hi ha graus d’assoliment, s’obté o no s’obté. LEED BREEAM i VERDE exigeixen que el procés de certificació estigui realitzat per part d’una empresa o professional acreditat, mentre que PASSIVHAUS només exigeix que sigui un professional que entengui i pugui utilitzar l’aplicació informàtica necessària.

A tall d’exemple, el certificat PASSIVHAUS exigeix una demanda de calefacció màxima de 15 kWh/m2 any. Per fer-nos una idea, la demanda mitjana d’un habitatge comú es troba al voltant de 50 kWh/m2 any. Per tant, si us decidiu per un habitatge nou o per rehabilitar el vostre habitatge existent amb l’objectiu d’aconseguir algun d’aquests certificats, la inversió es recupera amb escreix, ja que el consum energètic serà molt menor.

Podeu trobar més informació a: http://icaen.gencat.cat/