La mesura de les coses

Autor: Anna Cunillera. Publicat a: Nova Conca, 8 de març de 2019. Temps de lectura: 2 minuts

"Le Modulor" de l'arquitecte Le Corbusier. Font: wikimedia commons.

Aquests dies i fins al 12 d’abril es pot visitar a la Demarcació de Tarragona del COAC, en horari de 8 a 15 els dilluns, dimecres i divendres i de 8 a 18 els dimarts i els dijous, l’exposició «Mesurar amb escaires Lo Medieval». A l’exposició s’hi explica el sistema de mesures que s’utilitzava en gran part del patrimoni medieval, especialment pel que fa a edificis religiosos.

A la web del COAC hi podem llegir: «Els mestres d'obra projectaven els espais considerant la llum natural com a símbol de la veritable llum, la divina. La percepció visual, el con de bona visió i la raó àuria son l'essència de les seves obres, i les seves mesures són els antecedents del sistema mètric modern (...) L'alna, el peu, el pam, el dit i l'alçada visual són les principals unitats emprades a l'Europa Cristiana en els elements i en els espais ideats. Aquestes mesures les portaven els mestres d’obra en els seus escaires i d’elles se’n deriva l’Escaire NT.»

Així doncs, amb aquesta exposició descobrim que els edificis medievals tenen mides i proporcions antropomètriques, que es basen en les mides del cos humà. Molts anys més tard, l’arquitecte Le Corbusier (1887-1965) també va idear un sistema de mesures antropomètriques «Le Modulor» el qual li va servir de base per a dissenyar molts dels seus edificis, entre altres, l’edifici d’habitatges «Unité d’habitation» a Marsella o l’església de Santa Maria de La Tourette.

Sembla molt sensat pensar que els llocs on vivim i treballem han d’estar dissenyats de manera que s’adaptin a nosaltres i no a l’inrevés.

L’ergonomia, per exemple, estudia les condicions d’adaptació d’un lloc de treball, d’una màquina, vehicle o objecte a les característiques de l’usuari, amb, entre altres objectius, millorar la productivitat del treballador.

En el Mobile World Congress d’aquest any a Barcelona, es va presentar una camiseta amb diferents sensors que analitza constantment la postura de la persona que l’està portant i detecta males posicions, «zones vermelles», dades que, interpretades correctament es poden traduir en pautes que millorin la postura i intentar evitar, entre altres, baixes laborals causades per mals d’esquena, cosa que afavoreix tant al treballador com a l’empresa.

Un altre camp on és del tot recomanable aplicar conceptes ergonòmics o antropomètrics és quan es realitzen obres d’adaptació a la llar, per exemple, en persones grans.

Està clar que el desig majoritari és poder viure a la pròpia llar tant temps com sigui possible, retardant així una eventual estada a una llar d’avis. Aquest concepte, és interessant perquè afavoreix tant a l’administració, ja que és més sostenible poder viure a la pròpia llar que no haver de construir places de residència, com per a la persona, qui, lògicament preferirà en general, poder viure a casa seva envoltada de les seves pertinences i records.

Finalment, també l’urbanisme i les polítiques d’habitatge en general han de tenir en compte, principalment, la persona. Si no em refereixo estrictament a les mides de les places i carrers, m’hi refereixo més aviat des d’un punt de vista de concepte, en el sentit que les nostres polítiques d’habitatge han de respondre a les necessitats reals de les persones, més enllà de l’especulació immobiliària a curt termini. A més, a la llarga, els edificis ben dissenyats són els que donen millors rendibilitats.

Recentment, l’associació Barcelona Global va publicar un document amb algunes propostes per a la ciutat de Barcelona.

Edificis sostenibles i «positius» (que generen més energia de la que consumeixen), pisos socials de lloguer, pisos assequibles mitjançant incentius al promotor com la cessió de sòl públic per un període de temps llarg o permetre més densitat d’habitatges per poder oferir preus més barats, requalificació de sòl, regulació de nous tipus de vivenda que donin resposta a les necessitats actuals, amb pisos i serveis compartits, per exemple, o permetre nous usos en plantes baixes comercials sense demanda, entre altres.

Tornant a l’exposició «Mesurar amb escaires Lo Medieval», hi ha una activitat programada per aquest dissabte 9 de març a partir de les 11 del matí. Es durà a terme una sessió pràctica de mesurar amb escaires a la Catedral de Tarragona. Promet ser força interessant. A més, es tracta d’una activitat gratuïta, si hi esteu interessats, simplement cal enviar un correu electrònic a cultura.tar@coac.net.